- Inici
- El món ara
- Cinc números
- Els teus diners
- Màquines que preveuen
- Prejudicis i economia
- El buit
- L'eina
- Laboratori
- Conclusions
Pas 10 de 10 · Conclusions
Conclusions
Què s'ha après, què s'ha aconseguit i què queda per fer.
Resum del marc teòric
La inflació erosiona el poder adquisitiu; els tipus d'interès encareixen o abarateixen el crèdit; l'atur condiciona decisions com emancipar-se; i els preus de l'habitatge, per sobre de salaris i estalvis, allunyen la compra.
El 2026 combina creixement i ocupació amb una inflació elevada: un entorn complex per planificar. Per això val la pena veure els efectes abans que arribin.
Resum de l'eina
A partir de tres preguntes, estima la probabilitat de pagar l'entrada d'un pis en 5 i 10 anys amb 3.000 simulacions. Els resultats són molt sensibles al preu de l'habitatge, la inflació, els salaris i l'estalvi mensual: petits canvis en un factor fan canviar completament el pronòstic.
Valoració de la hipòtesi
«Combinar dades de l'economia actual amb informació personal permet crear una eina útil per predir escenaris i millorar les decisions.»
En l'aspecte tècnic, es confirma: s'ha construït una eina que uneix variables macroeconòmiques reals amb dades personals mínimes i mostra escenaris en forma de probabilitat, cosa que les aplicacions analitzades no fan.
En la utilitat per a les persones, la confirmació depèn encara de la prova amb usuaris.
Limitacions i línies de futur
Dades
Els valors de partida es poden quedar enrere: cal actualitzar-los.
Model
Una sola compra (l'entrada d'un pis) i supòsits per situació laboral, no dades individuals.
Incertesa
Cap model l'elimina: els mateixos organismes oficials revisen les previsions cada pocs mesos.
Línies de futur
- Més variables (lloguer, impostos, atur personal)
- Substituir els supòsits per dades de l'Enquesta Financera de les Famílies
- Més objectius: cotxe, màster, jubilació
- Fer una prova amb usuaris per mesurar l'efecte real de l'eina
- Portar-ho a l'aula com a eina d'educació financera
Què m'enduc d'aquest treball
D'economia m'enduc que els grans indicadors —inflació, tipus, atur— no són abstractes: es converteixen en la quota d'una hipoteca o en els anys que cal per reunir una entrada. I que el resultat depèn molt més de coses que un mateix pot decidir, com quant estalvia cada mes, i del preu de l'habitatge, que no pas de la informació personal que es pregunta.
De tecnologia he après que la intel·ligència artificial és molt útil per explicar i per afinar estimacions, però que el càlcul ha de ser un model transparent que es pugui comprovar. I que decidir què no fer —cap foto, cap perfilat de la persona, cap dada guardada— és una part tan important del disseny com decidir què fer.
De la recerca m'enduc que una predicció honesta no és una xifra sinó una distribució: dir «hi ha un 48 % de probabilitat» diu molt més, i és més sincer, que dir «tardaràs onze anys». Reconèixer la incertesa i les limitacions no debilita el treball: el fa més creïble.